Per a entendre el concepte de centre sociosanitari cal saber primer les necessitats a les quals respon. Com la mateixa paraula indica, es tracta de llocs en els quals es dóna atenció sanitària i atenció social. Es tracta, per tant, de centres interdisciplinaris que atenen un ampli ventall de necessitats.

Tota persona té necessitats de tots dos tipus. No obstant això, hi ha certs grups de població en els quals ambdues tenen un fort component de simultaneïtat. En aquests casos, la resposta requereix un alt component de coordinació entre tots dos factors. El fet de buscar la manera de donar una atenció conjunta és la que porta al concepte de centre sociosanitari.

Si bé des d’un punt de vista organitzatiu pot tenir sentit la divisió entre el sanitari i el social, des del punt de vista d’una persona no està tan clar. Si es permet la metàfora, és passar d’una manta en la qual s’ha de triar cobrir els peus o els braços a una més gran que sigui capaç d’abrigar totes dues parts alhora.

El problema està que, atesa la realitat, dividir entre el sanitari i el social és una cosa artificial quan parlem de la vida d’una persona. És aquesta realitat la que força a una concepció de centre més complexa, de caràcter mixt, en la qual existeixi una interrelació entre les actuacions sanitàries i socials i, fins i tot, aquestes siguin interdependents.

Una persona gran, per exemple, pot tenir una sèrie de necessitats sanitàries. Si es cobrissin aquestes des d’un sentit estricte, algunes solucions deixarien de costat altre tipus de necessitats com les socials. També passaria en sentit oposat. En tractar-se de necessitats complexes i que interaccionen entre elles, la solució ha de trobar-se al mateix nivell per a poder assegurar el seu funcionament.

És a dir, en una situació de dependència, pel costat sanitari s’ha d’intentar solucionar allò que la provoca en la mesura que sigui possible, però a més s’ha de procurar un ambient que permeti que aquesta persona pugui usar aquestes ajudes per a cobrir la seva faceta social. Dit d’una altra manera –i resumint bastant amb un exemple-, s’han de combinar tractaments mèdics amb activitats grupals.

En resum, els centres sociosanitaris són fruit de la mateixa realitat de les persones, en les quals la separació entre el sanitari i el social és forçada.