La síndrome vespertina no és una malaltia en si mateixa, sinó que es tracta d’un conjunt de símptomes que es donen en persones amb Alzheimer. Es tracta d’una agitació que experimenten les persones afectades en fosquejar i durant les hores nocturnes. Experimenten confusió, desordres conductuals i es troben agitades.

Normalment ocorre en l’etapa intermèdia de la malaltia i afecta fins a un 20% de les persones malaltes d’Alzheimer. No es coneix la causa exacta, encara que les recerques apunten fortament a un desordre del ritme circadiari.

El ritme circadiari és una espècie de rellotge intern en el nostre cos. Gràcies a ell, el nostre organisme sap quan és de nit i quan de dia. És a dir, regula l’activitat del somni i la vigília. Aquests ritmes estan regulats per unes zones del cervell que es veuen danyades amb l’avanç de la malaltia. D’aquesta manera, s’altera la producció de melatonina, l’hormona que ens fa anar a dormir.

A més, hi ha factors ambientals que també afecten, el fatigat que es trobi la persona mental o físicament, les condicions d’il·luminació o sentir malestar per altres malalties com, per exemple, una infecció.

Aquest trastorn pot presentar-se de diverses maneres, encara que existeixen uns símptomes que són més representatius. Entre els més freqüents: Intentar trencar-se o agarrar la seva pròpia roba, deambular i mostrar-se desorientat. També pot donar-se tirar objectes de forma compulsiva, fer crits o murmurar i, sobretot, una alta activitat a la nit i tenir son durant el dia.

Per a reduir la síndrome vespertina és recomanable que la persona afectada es vegi exposada a llum en les primeres hores del matí, per a regular en la mesura del possible el seu rellotge intern. S’aconsella reduir el soroll ambiental, parlar-li de manera calmada i amb afecte i eliminar la cafeïna i substàncies excitants de la seva dieta. A més, és bona idea evitar que dormin durant el dia. S’ha observat que passejar a l’aire lliure també ajuda.