L’Alzheimer és una malaltia de la qual pràcticament tothom ha sentit parlar. No obstant això, existeixen molts mites al voltant d’ella. El nostre cervell és un òrgan complex i del qual no es té el coneixement suficient per a respondre a moltes de les preguntes que planteja. Per tant, és normal que apareguin tota classe de mites al voltant de les malalties que l’afecten.

L’edat fa que perdem memòria i és normal.

És cert que, en fer-nos grans, el nostre cervell envelleix. Això provoca certs canvis que afecten el desenvolupament de les diferents activitats. No obstant això, cal diferenciar les conseqüències normals d’envellir dels símptomes de l’Alzheimer. L’Alzheimer es tracta d’una malaltia i no la conseqüència de l’edat. De fet, si no afecta cap malaltia al cervell, és comú arribar a la vellesa en un bon estat mental.

La demència i l’Alzheimer són la mateixa malaltia.

La demència és un conjunt de símptomes, no una malaltia en si mateixa. Molta gent creu aquest mite perquè l’Alzheimer és la malaltia més freqüent en la demència, però també la poden provocar unes altres.

L’Alzheimer solament afecta la memòria.

No és cert que només afecti la memòria. Si bé és cert que es tracta del seu símptoma més característic, no es queda aquí. Amb el temps va afectant altres funcions com el llenguatge, l’orientació, el raonament, el control dels esfínters, etcètera. Segons avança la malaltia, la persona afectada va perdent autonomia.

Es tracta d’una malaltia hereditària.

L’Alzheimer no s’hereta. Que una persona ho hagi patit no implica que els seus fills vagin a tenir la malaltia. Tan sols un 1% són hereditaris deguts a alguna variant genètica. De fet, són tan pocs que es considera malaltia estranya. La genètica influeix com a factor de risc, però res més. No determina la seva aparició. Existeixen altres factors de risc com la forma de vida.