El concepte d’envelliment actiu està definit per l’Organització Mundial de la Salut com “el procés d’optimització de les oportunitats de salut, participació i seguretat amb la finalitat de millorar la qualitat de vida a mesura que les persones envelleixen”. Es tracta, per tant, d’una idea que va molt més enllà de l’activitat física, com en moltes ocasions se sol pensar.

De fet, la paraula “actiu” es refereix al fet de participar en la societat. És a dir, es tracta d’envellir sense desenganxar-se dels apartats culturals, econòmics, cívics i espirituals d’una societat. És a dir, de no deixar en cap moment de formar part d’ella.

En quins pilars bàsics es dóna suport a l’envelliment actiu?

Participació: Les persones grans tenen dret a participar en la societat, sense importar la seva edat. D’aquesta manera poden mantenir un desenvolupament positiu psicoemocional. Això redunda també en la salut, protegint de possibles malalties i allargant la vida.

Salut: Aquest pilar apunta a prevenir les malalties i a promoure hàbits saludables. D’aquesta manera, es busca retardar que les persones siguin dependents. Això afecta fins i tot al disseny de les polítiques públiques.

Seguretat: Una persona d’avançada edat té dret a tenir garantida una protecció apropiada davant situacions de risc o necessitat, així com tenir cobertes les seves necessitats sanitàries i econòmics.

Aquesta manera de veure l’envelliment substitueix a l’anterior, que se centrava en les necessitats. L’envelliment saludable, que era com se’n deia, se centrava en la part de la salut. D’aquesta forma, el que es promou no és cobrir les manques, sinó promoure l’ús dels drets que les persones grans tenen. Dit d’una altra manera, assumir que les persones són útils per a la societat durant totes les etapes de la seva vida, inclosa la vellesa. Es parteix de la base de reconèixer els Drets Humans en les persones grans “d’independència, participació, dignitat, cura i autorealització”.